LA VEU DELS BISBES DE CATALUNYA

Han demanat que transcrivíssim el text que vam llegir al final de les misses dissabte i diumenge passats. És aquest:
Davant dels fets que aquests dies inquieten el nostre país, molts hem trobat a faltar la veu dels Bisbes de Catalunya. Fem l’excepció de l’abat de Montserrat que va concedir una entrevista a un diari el dissabte. Per això ens remetem a aquest fragment d’ARRELS CRISTIANES DE CATALUNYA, que l’any 1985 els bisbes de Catalunya van escriure:

Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i les nacions i nacionalitats han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària”.

Hi afegim el comentari que aquesta setmana fa el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat: Posar d’acord una desena de persones per tal d’elaborar un document com les ARRELS CRISTIANES no devia ser cosa fàcil (…) Moltes vegades, àdhuc amb bones intencions pastorals, sol haver-hi un menyspreu a tocar aspectes relatius al nacionalisme sota el pretext que l’Església és universal. Aquesta omissió acostuma a rebotar contra el qui la practica, perquè fàcilment es vol evitar un nacionalisme però es cau en un altre.