Demà és Tots Sants. Una festa que té un accent familiar propi i que porta el record dels que ens han deixat. Per això moltes persones fan una visita al cementiri i, molts des de la fe l’acompanyen de la pregària pels difunts tot recordant les coses bones que els han donat mentre vivien i encomanant-los al Pare del Cel.És un bon costum que no hauríem de perdre perquè ens fa sentir en comunió amb els que ens han passat al davant i ens porta també a tenir present la mort i per tant la vida.
Hi ha qui, en aquests dies o al llarg de l’any en motiu de l’aniversari de la naixença, de la mort o fins i tot del sant, ofereix la missa en sufragi del difunt que recorda tot demanant per ell la pau i el repòs etern. També aquesta forma de pregària, la missa, que és la més excel·lent, hauria de tenir lloc entre els cristians que des d’antic troben en l’eucaristia el consol i l’esperança perquè és una manifestació de la fe pasqual.
