Per a pensar

CRISIS, aquesta paraula es la que sentim diàriament, no entenem els motius, però si les conseqüències. Nosaltres, els que formem el grup Baobab, coneixem gent que ho està passant malament.

Ens preguntàvem què podríem escriure aquest mes i hem pensat que el millor seria parlar de coses bones. Sí, encara podem gaudir de moments i actes que ens facin oblidar durant uns instants els problemes. Cada matí surt el sol, i surt per a tothom. Hi ha molts voluntaris que cada dia visiten malalts, d’altres  porten aliments perquè els menys afavorits puguin menjar. Aquí, per exemple, Càritas ens demana llet i els coves estan plens...

Nosaltres, els joves, no volem tirar la tovallola, no volem que ens capgirin les nostres il·lusions, somniem amb un país tranquil, treballador, alegre, i sobretot ferm, perquè creiem en Déu que és AMOR i això no ens ho podran arrabassar. Volem somriure i cantar l’Esperança.

Estem arribant al final del camí de la Quaresma. Al cim ens trobarem amb Jesús ressuscitat. Esperem que tots junts formem una gran cadena agafats de la mà.                                

                                                                                                    

Grup Baobab