Per a pensar

El comiat del Papa Benet

Durant aquest temps he viscut moments d’alegria i de llum, però també moments no fàcils; el Senyor ens ha donat molts dies de sol i de brisa lleugera, dies en que la pesca ha estat abundant; encara que també altres en els quals les aigües estaven agitades i el vent era contrari, com en tota la història de l’Església,  i el Senyor semblava que dormia. Però sempre sabent que a la barca hi havia el Senyor i que la barca de l’Església no és meva, sinó que és seva i no deixa que s’enfonsi.

Jo mai m’he sentit sol mentre duia l’alegria i el pes del ministeri petrí. En aquests últims  mesos, he notat que les meves forces han disminuït, i he demanat a Déu amb insistència, en l’oració, que m’il·luminés amb la seva llum per prendre la decisió més adequada, no pel meu propi bé sinó pel bé de l’Església. He fet això amb plena consciència de la seva gravetat i la seva novetat, però amb una profunda serenitat d’ànim.

No deixo la creu, sinó que continuo de manera nova a prop del Senyor Crucificat.

Seguiré acompanyant el camí de l’Església amb l’oració i la reflexió.