El fort impacte de la crisi econòmica actual no s’entén sense una altra dada: la persistència d’una taxa de pobresa molt alta (entre el 18 i el 20% de la població espanyola) durant els catorze anys ininterromputs de bonança econòmica i de creixement.
Els nous pobres són persones a les quals fa cinc o sis anys els anaven bé les coses, però ara un o els dos sustentadors s’han quedat a l’atur, i això ha provocat que no hagin pogut afrontar els imprevistos. Un segon col·lectiu és el d’aquelles persones que eren ateses socialment fa uns quants anys i van sortir de l’exclusió perquè havien aconseguit un treball ni que fos precari. El tercer grup són els treballadors pobres: persones que no estan a l’atur però que tenen uns salaris tan baixos que no els permeten sortir d’aquesta situació de pobresa. I el quart grup són els nouvinguts amb autorització de residència i treball que, en quedar-se sense ocupació, no poden renovar l’autorització i es queden en una situació irregular.
Del quadern n. 167 de Cristianisme i Justícia
Vegeu-lo a www.fespinal.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada