Aquesta bonica foto d’un camp a la vora de l'Ajuda em fa pensar de seguida en les notícies que arriben de Somàlia i Etiòpia. Tinc amics que estan treballant a Metges Sense Fronteres en els campaments de Kobe a on arriben tantes famílies en situació extrema. Es molt difícil acceptar que ARA es permetin aquestes situacions. A Israel o Golf Pèrsic fa anys que no plou, però ARA la gent dels seus pobles no es mor de gana.Els somalis fugen del seu país per dos motius: el primer, no hi plou i per tant, no hi ha collita; i el segon, hi ha un conflicte armat entre el govern i els rebels. Cada dia creuen la frontera unes 2.000 persones. Són gent extremadament pobre que creuen la frontera perquè els han dit que Etiòpia els ofereix asil i que s'han muntat camps on viure. La realitat és que en aquests camps les condicions de vida són precàries. No hi ha prou aigua ni menjar per a tothom. Les condicions sanitàries són mínimes. Mai m'hauria imaginat que arribés a veure amb els meus ulls allò que diuen els grans "Menja, que hi ha una pila de nenes al món que es moren perquè no tenen res!"I quina raó!!! És indecent que un nen es mori de gana!!! i aqui no n'hi hani un ni dos... n'hi ha centenars!!!
Som uns privilegiats! Aquí tenim blat, farina i pa i fins i tot ens sobra pluja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada