Acompanyem

Avui al matí quan anava a la feina i escoltava la ràdio, una emissora de joves i per a joves, molt interessant, ha demanat si alguna persona els podia explicar qui eren Déu, Jesús i la Mare de Déu.
De què venia tot això ? Que un dels tertulians havia fet el comentari que Jesús havia creat el món i un altre li havia dit que no, que qui ho havia fet era Déu... i així ha començat. El joves periodistes que conduïen el programa han explicat, algun d’ells, que havia anat a col·legi religiós, però que tot això se’ls havia “escapat”.
No us explicaré pas el final, però sí que m’ha fet reflexionar sobre el coneixement i l’acompanyament que ens cal fer a les persones.
Abans, el coneixement general i en particular el religiós eren propietat només d’una elit i si volies saber-ne més o aprofundir-hi calia que algú que formés part d’aquesta elit t’obrís la porta i et subministrés les dosis de saber que, segons el seu criteri, calien en cada moment. Ara, aquest coneixement el tenim més a l’abast i és patrimoni de tothom; la dificultat no està en l’accés als continguts i a la informació, sinó en la selecció adequada de les fonts. Per tant, una figura que pot tenir un paper molt important és la persona que fa l’acompanyament en aquest procés de tria i ordenació. A banda d’això és important en segons quins temes comptar amb una figura experta en la matèria i que, a més, tingui habilitats per comunicar, que sàpiga transmetre les ganes de saber-ne més i aprofundir-hi.
Una persona que ajudi a facilitar l’aprenentatge pot resultar molt més efectiva a l’hora de transmetre aquests coneixements, de resoldre dubtes, de proposar nous reptes i d’ordenar els coneixements adquirits en la recerca individual.
Això seria un objectiu per aplicar a la catequesi. La catequesi no ha d’acabar amb els “cursos de Primera comunió”, que són importants per a la iniciació, s’ha de continuar i com a membres de la comunitat tenim l’obligació de fer un acompanyament a joves o a no tan joves, que es volen acostar o continuar en la nostra fe.