En l’Espurna anterior parlàvem d’una Església més a l’estil de Natzaret. Hauria de ser la nostra. I si n’haguéssim de remarcar alguns trets, podrien ser aquests:
Una Església que vol recuperar ser pobre i amb menys mitjans de poder econòmic,
que no li preocupa passar desapercebuda,
que mira de conviure amb la gent senzilla i
que vol fer experiència de Déu com el Déu de la vida,
que s’esforça per ser testimoni de Jesús,
que escolta, aprèn i dialoga,
que evangelitza i es deixa evangelitzar,
més comunitària i menys individualista...
Tant de bo hi anéssim caminant!
Una Església que vol recuperar ser pobre i amb menys mitjans de poder econòmic,
que no li preocupa passar desapercebuda,
que mira de conviure amb la gent senzilla i
que vol fer experiència de Déu com el Déu de la vida,
que s’esforça per ser testimoni de Jesús,
que escolta, aprèn i dialoga,
que evangelitza i es deixa evangelitzar,
més comunitària i menys individualista...
Tant de bo hi anéssim caminant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada