El vostre nom és el d’un carrer. Ja no quedeu fora de la vila, com en altre temps...Ara resteu presa entre les cases i estem segurs que us agrada...
Ja ho sabíem que us trobeu bé en companyia dels homes, però, tanmateix sou ben discreta. Al vostre carrer, el de les botigues lluents i empolainades, hi teniu una porta estreta... Sou com la mestressa de pagès que ja fa temps que s’ha instal·lat a la vila però no ha mudat els costums. Sou com una dona que no es mou de casa, sempre amatent a rebre els qui la van a veure, que, per a cada malura que pugueu contar-li, sap indicar-vos un remei.
Vós sou la nostra Mare de Déu.
Mn. Josep Esteve
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada