El llenguatge de l’amor

Sempre que ens reunim, les paraules no són fàcils de trobar, però l'amor parla un llenguatge comú quan entre la gent hi ha llaços que uneixen. No sempre diem el que sentim com les famílies haurien de fer-ho; no sempre comptem les nostres benediccions en veu alta, però d'alguna manera són enteses.
Sabem que estem agraïts per viure amb la comoditat que ens transmet que els altres tinguin cura de nosaltres; estem agraïts pels records i les històries, i els acudits i les bromes que els nostres comparteixen amb nosaltres. Podríem deixar una promesa tàcita, no obstant això, sabem que som lleials; podem comptar amb els amics de tota la vida, a la llum del sol i a l’ombra també. Podem mostrar una especial atenció a un estrany, a un conegut o a un convidat, però mai oblidem qui està al fons dels nostres cors, qui realment estimem. Aquestes benediccions mai es poden comptar de la mateixa manera que podem comptar els diners o les propietats; només les podem compartir, com l’amor que existeix entre les famílies i els amics.