La celebració del solstici d'estiu és gairebé tan antiga com la mateixa humanitat. Els diversos pobles i cultures intenten simbolitzar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia fent fogueres i ritus del foc de tot tipus. Que les nits continuïn essent curtes i els dies llargs. Una altra cosa és que el sol es digni a escoltar als homes.En la festa de Sant Joan se celebra el naixement del sant. No pas la seva mort. Sant Joan és l'únic del santoral que gaudeix d'aquest privilegi. Només el seu cosí Jesús també celebra el seu naixement. I, curiosament, sis mesos més tard, coincidint amb el solstici d'hivern.
L'Evangeli de Sant Lluc ens explica que el pare de Joan Baptista, el sacerdot Zacaries, quedà mut per dubtar que la seva muller Isabel estigués embarassada. Però quan va néixer el nen, tal i com li havia predit l'arcàngel Gabriel: "No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et donarà un fill i li posaràs per nom Joan”, tornà a parlar beneint Déu. Diu una tradició que, boig d'alegria, Zacaries va encendre fogueres arreu per anunciar a parents i amics la notícia. La nit del 23 al 24 de juny es converteix en una nit misteriosa i sagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada