Hi havia un programa de TV que més o menys portava aquest títol. Era un programa distret que no té res a veure amb el que segueix, però penso en aquest títol quan celebrem la missa a l’església i ens col·loquem escampats pels diferents bancs de l’església, com si allò que s’està fent- la celebració de l’Eucaristia- no anés amb nosaltres.
I és veritat que cadascú pot escollir el lloc que vol, només faltaria! I també pot ser veritat que des dels darrers bancs es pot tenir una actitud tan participativa a la missa com des dels primers. També sé que aquí hi juga molt el costum que cadascú té, la tendència a asseure’s sempre més o menys al mateix lloc.
Tot això s’ha de tenir present però també és veritat que col·locats així costa més de descobrir que som una comunitat que celebra l’eucaristia que ens sentim units i participem d’ella. No en som espectadors, sinó que amb les nostres respostes, amb els cants, i amb una actitud atenta i reflexiva fem nostra aquella celebració.
Si un que entra a l’església ens veu aplegats a prop de l’altar, la seva impressió serà molt diferent que la que se’n pot endur si veu que estem dispersos al llarg i ample del temple.
M’agradaria que ningú es prengués aquestes ratlles com un retret sinó com una invitació a fer més viva la celebració de la missa i, en la mesura que cadascun pugui, a participar-hi de prop i al costat dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada