diumenge, 24 de gener del 2010

Per a pensar

He somiat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien pares i que en cap lloc del món hi havia nens tristos. He somiat que un matí tots ens aixecaríem amb ganes d’ajudar-nos i estimar-nos.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)