Senyor, sóc feliç de resseguir les teves petjades, recórrer el paisatge que tu has trepitjat i les muntanyes on t’has mostrat transfigurat tot predient la teva resurrecció.Avui, prop del Mar Mort, tastem el desert i recordem la travessa del poble d’Israel des d’Egipte. La vida, la natura aparentment morta, el riu que dóna vida a la vall, les fronteres que els homes hem bastit, el sol que llueix més que mai... em fan sentir petit en l’immens univers, però gran com a criatura de Déu. Enmig del desert, vida; enmig de la sorra, aigua; enmig dels éssers vius, l’home; enmig dels itineraris, el teu camí; enmig de tantes veus, la teva paraula; enmig de tants escrits, el teu missatge; enmig de la foscor, la llum; enmig del neguit, el goig; enmig del dubte, la fe. Sempre hi ets Tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada