Torno de Terra Santa amb el cor ple de sensacions, de joia i d’agraïment...amb els ulls curulls de paisatges, carrers, esglésies, indrets i persones, llocs sants pels uns i pels altres...amb les oïdes acostumades a captar la sonoritat de la parla de cadascú, la crida del muetzí a la pregària o el silenci dels llocs més emblemàtics per a un cristià, l’intercanvi de vivències de tot el grup... amb un sentiment de tristesa per les barreres i els murs que encara existeixen entre uns i altres...
amb la imaginació atenta per copsar com devia ser el país en temps de Jesús...
amb més coneixença dels camins i paisatges que Jesús devia trepitjar...
amb l’interior acollint i fent meu el missatge de Jesús...
amb ganes de fer més entenedor el que fa i diu Jesús i més comprensible el per què diu i fa les coses...
amb alguns interrogants que hauré de resoldre des d’aquí...
amb la sensació que el nostre món avui té la mateixa necessitat que el d’ahir de sentir, creure i fer seva la bona nova de Jesús...
Quan contemplo l’albada d’un nou dia des de l’avió desitjo ferventment que la llum de Jesús traspuï en la societat d’avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada