Des d’aquí volem fer una crida a
l’esperança i a l’alegria (que hauria de ser tan pròpia dels cristians). Ens
sentim cridats a caminar vers nous horitzons que:
- Recuperin la fraternitat i treballin per allò comú, el
que és de tots.
- Lluitin contra el binomi individualisme /
indiferència
- Blindin espais que tinguin cura de la persona en la seva integritat.
Fem
nostres les paraules d’un bonic poema de Pere Casaldàliga:
“És tard però és la nostra hora. És tard però és
tot el temps que tenim per a construir el futur.”
Papers. C i J desembre 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada