La saviesa de viure el present

“El passat ha passat, el futur no sabem què serà, fassem bé el present”. En aquesta màxima de Sor Maria Rafaela s’hi conjuguen dos aspectes oposats: saviesa i prudència, que són virtuts estables i perduren, i la caducitat del temps, breu i fugisser.

Jesús, a qui Sor Maria Rafaela va seguir i va imitar, viu al moment present com diu Sant Mateu: “No us preocupeu pel dia de demà, cada dia en té prou amb la seva càrrega” (Mt. 6,24). La incertesa del futur no ha de ser causa d’inquietud. Tampoc s’ha de viure d’enyorances estèrils i lamentacions inútils aferrades en el temps que ja ha passat. És millor assabolir cada moment, agraint el que s’ha viscut, acollir el temps com un do que ens fa ser feliç i omple la vida de confiança.

Saber viure “fent bé el present” és l’expressió genuïna de la màxima de Sor Maria Rafaela que suposa humanitzar la realitat i canviar-la positivament, és aturar-se i amb calma mirar cap on anem, vencent la temptació de l’activisme on predomina el fer sobre el ser.

Saber viure “fent bé el present” és contemplar i acollir el temps amb les pròpies mans amb el convenciment que la nostra història és també història de Déu, una història creativa que recomença sempre, comptant amb el que som i tenim. Amb il·lusió, optimisme i esperança anem fent camí seguint Jesús tot anunciant i fent present el Regne de Déu.