La feina del capellà

Aquests dies els mitjans de comunicació de casa nostra han parlat del planter de l’Església. Aquest era el títol d’un programa de televisió que ha donat peu a comentaris i articles d’opinió diversos a la premsa i a la ràdio. M’han cridat l’atenció dues expressions fetes per dos mossens sobre quina és la feina del capellà. Per a un: estudiar, resar i obeir. Per a l’altre: escoltar, servir i acompanyar. Cadascú pot estar més d’acord amb l’una o amb l’altra. Personalment jo m’ identifico amb la segona i miro de fer-la realitat en la meva vida de sacerdot i en la meva tasca pastoral com a rector de Centelles en aquest moment i en els altres serveis pastorals que se m’han encomanant. Tot cristià si vol ser fidel al baptisme rebut ha de resar i aprofundir en la fe. Ben segur que al darrera de cada una d’aquestes expressions hi ha un tipus de capellà o un altre, que respon a una manera d’exercir el ministeri o a una altra i que el portarà a fer una acció pastoral i un treball amb la comunitat concrets. En definitiva també amb un concepte d’Església determinat. Per a mi el rentament de peus de Jesús als deixebles a l’últim sopar (Jn 13,15), signe màxim de servei, és un text de referència i un gest que no puc passar mai per alt: “Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres”, ens diu Jesús.