VENIU, OH SANT ESPERIT

Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre cor amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il·lumina.
Vós sou el nostre consol, de l’ànima Habitador i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.
Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si Vós no li deu vostre socors divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia,
tot el que és rebel endolciu, tot el fred encalentiu, regiu el qui s’esgarria.
Deu als fidels confiats els vostres set dons sagrats, el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena.