No hi ha vida sense els sagraments
Els primers cristians en tenien una consciència molt viva. Podien sobreviure en una Església modesta, però no sense sagraments. Quan la mort els assetjava, encara repetien: “Sense eucaristia, no podem viure” I a principis del s.IV, quan l’emperador romà els prohibia aplegar-se el primer dia de la setmana, 49 cristians van ser sorpresos en delicte flagrant, arrestats i condemnats a mort i quan el jutge els preguntà per què havien transgredit la llei, una de les dones respongué amb una fermesa sorprenent: “Sí, he anat a la reunió! Hem celebrat l’àpat del Senyor amb els meus germans, perquè sóc cristiana”.
Quin contrast amb la realitat d’avui per a molts cristians!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada