Sant Antoni, abat

L’anomenaven així, abat, que vol dir pare, de tan estimat que era.
Sant Anastasi escriu d’ell que, un cop morts els seus pares, Antoni va repartir tots els seus béns entre els pobres i va viure al desert amb una vida admirable durant més de 20 anys. Sense apartar-se del món, va mantenir relació amb l’Església d’Alexandria i encoratjava tots els que li demanaven consell. Morí l’any 356.
Va ajudar a la seva conversió l’escolta atenta de l’evangeli i el fes-se’l seu.

Tots els que vivien a prop seu i els qui el tractaven habitualment l’anomenaven l’amic de Déu: uns l’estimaven com a fill, altres com a germà.